Pujant ...

Hi havia una vegada un nen ros i entremaliat d’uns 5 anys aproximadament qui caminava per una fira amb la seva família. El nen, tot capritxós, va fer el possible per aconseguir un globus. Era d'aquells que si se t'escapen ... no acostumen a tornar. El cap d'uns moments la il•lusió es va desfer de la ma del nen i el globus va anar tirant amunt i amunt.

El nen va poder escollir 2 camins. Camí 1: no va lluitar lo suficient i globus se'n va anar. Camí 2: aquell nen va fer "mans i mànigues" per recuperar la seva il·lusió i el va aconseguir de nou.

Jo sóc el globus. Tu aquell nen il•lusionat i desil•lusionat.

La tendència del globus es allunyar- se. El "no fer res" es l’ajut necessari per no recuperar-lo. Tot i que potser és el que el globus desitjava.

I am far far away.

Núria Roura Pol.

Perquè us trobo molt a faltar

Una nova etapa em va venir a sobre… Parlo del curs 2000 – 2001 quan em va tocar anar al institut, quan em va tocar deixar aquella escola (C.E.I.P. Can Puig) en la que vaig passar part de la meva infància, i en la que vaig desconnectar de molta gent. Afortunadament, no de tota.

Qui m’ho havia de dir que el començament d’aquesta etapa és el que després m’aportaria un grup de noies, i amb les qui establiria una gran amistat. “Gran” no seria la paraula exacta, ja que ... no hi ha paraules per descriure el que hem anat passant. Mica en mica, varem establir una amistat i varem començar a compartir la nostra vida. No recordo molt bé quan va ser, però diria que prop del 2003-2004 se’ns van afegir dues o tres grans persones i que a partir de llavors, varem fer la COLLA més gran. Varem posar-nos “Bh’s”, i així, sota aquest nom hem avançat i hem compartit moments irrepetibles. Recordar també que una persona va marxar, però que en tinc el record.

Cafès, tardes, músiques, classes, estones de passadís, plors, alts i baixos, viatges, mirades, abraçades, xerrades, festes, balls, sopars, sortides, rialles, compres, trucades, correus electrònics, moments d’estany, etc, etc, etc... Tot això i infinites coses més és el que hem compartit. A partir del curs, 2007-2008, gairebé totes varem canviar de rutina... totes i cadascuna de nosaltres va començar a formar el seu futur...algunes encara estamos en ello.

Per a mi... Primer va ser un Vic, la raó per la qual em va fer separar de vosaltres. I així ha estat durant 3 anys. Ara però estic més lluny, a Middlesbrough, i la distància fa que no us pugui “veure” habitualment. Tan poques que potser seran 3 o 4 vegades durant 10 mesos. Qui sap ... !!!

Tot i això, vull dedicar-vos aquest escrit perquè us trobo moltíssim a faltar i perquè passi el que passi, amb les persones sota el nom de BH’S, us recordaré tota la vida. L’Anna, la Rodri, la Jenni, la Carla, la Marina, la Xalvi, la Dolo, la Olga, la Law, la Gina. Amb totes vosaltres sóc jo. Totes vosaltres formeu part de mi.

Us enyoro i no oblido tot el que hem viscut !!!

D’una Bh més,

[row], Núria Roura.